Menu

El reciclatge a examen posa de relleu els interessos empresarials

A Catalunya i a l’Estat Espanyol, les empreses responsables del reciclatge tant de vidre com de plàstic són Ecoembes i Ecovidrio. Quan en un establiment comprem un producte envasat dins del cost final del producte estem pagant un cànon en concepte del transport i el cost de reciclatge de l’envàs que conté el producte. Aquest cànon és aproximadament d’un cèntim per envàs. Aquest cànon només afecta els productes que es consideren envasos, Així doncs un pot de lleixiu paga el cànon mentre que un got que pot estar fet del mateix material no.

Un cop els residus que aboquem als contenidors arriben a la planta de tractament són analitzats. La planta comptabilitza el nombre de residus “propis” (els que paguen el cànon) i el nombre de residus “impropis” (aquells que no paguen el cànon). Aquest procediment es fa perquè les plantes de tractament, gestionades per les empreses de reciclatge, només volen tractar els residus amb cànon, doncs són els que els hi són rendibles. Les empreses de reciclatge posen per davant l’interès econòmic a l’ecològic La part corresponent als residus impropis va a cost de l’administració, normalment els municipis. Aquest model provoca que les administracions públiques centrin la gestió pública del reciclatge sols en el tipus de fracció de residus que paga el cànon del producte. En la sonada campanya publicitària “Envàs on Vas?” del 2013, sota una melodia enganxosa i la “gràcia” de l’Oscar Dalmau, s’amagava l’afany de les empreses de gestió de residus per evitar que els ciutadans aboquessin als contenidors de reciclatge el que aquestes empreses anomenen residus impropis. Es pot entendre que si s’aboquen residus metàl·lics a la fracció orgànica aquests dificultaran el seu processat i provocarà un greuge en el procés de triatge d’altra banda no queda clar que un residu del mateix material que el d’un que hagi pagat el cànon pugui dificultar el procés de tractament de residus. El model de separació actual no és intuïtiu perquè no obeeix a la lògica d’aconseguir recollir el màxim de materials reciclables sinó que té el doble objectiu de minimitzar els costos privats dels envasadors alhora que prestigia els envasos d’un sol ús.

Un pot de lleixiu paga el cànon però un got del mateix material, noHi ha molts residus que podrien arribar als contenidors de reciclatge als quals se’ls podria donar una segona vida però l’afany de certes empreses empenyen a què la gestió dels residus se centri només en els residus subjectes a cànon. D’altra banda aquest cànon genera un guany per les empreses que embotellen, per aquest motiu hi ha certes empreses que exerceixen pressió perquè el model actual continuï sent la norma habitual al nostre país doncs els permet només fer-se càrrec dels residus que acaben al contenidor groc fent que els ajuntaments costegin l’altra part dels costos4.600 tones de residus són les que ha disminuit El Prat des del dos mil set

Les dades de reciclatge del Prat de Llobregat mostra que el nostre municipi genera 27.000 tones de residus l’any, on només 10.000 tones corresponen a recollida selectiva i altres 17.000 corresponen a recollida no selectiva. El nivell de residus generat per pratenc porta disminuint En un futur caldrà veure com l’increment d’activitat económica afecta el volum de residusde forma progressiva al llarg dels últims anys, segons dades de l’IDESCAT . S’ha passat dels 1,4 Kg/persona/any del 2007 als 1,2 Kg/persona/any al 2012. Part important d’aquesta davallada cal trobar-la en la reducció del consum i a la reducció de l’activitat econòmica lligada a la crisi econòmica que porta afectant el volum de residus produïts des de fa diversos anys. En un futur caldrà veure com el present augment  de la producció econòmica  afecta a la disminució actual en el volum de residus produïts en el futur. La dada que sobta d’aquests indicadors és que a Catalunya la fracció de rebuig que generen els individus de forma domèstica  suposa un 16% de les deixalles, segons un estudi de l’Agència Catalana de Residus, si comparem  amb les dades obtingudes i proporcionades per l’Ajuntament del Prat en el seu lloc web, al Prat veiem que la fracció rebuig és de més del 60%. Això significa que gran part dels productes que podrien ser reciclats no acaben sent processats com a productes reciclats.
 

Els contenidors no són l’única solució

Al Prat disposem de 5 contenidors de residus, un per a cada tipus de fracció; orgànica, envasos, paper, vidre i rebuig però aquest no és l’únic model que existeix. Hi ha municipis com Sant Sadurní d’Anoia que han canviat radicalment el model de recollida de residus. En aquest municipi s’ha adoptat el model de recollida de residus porta a porta per les cases del nucli urbà. El canvi de model no suposa un augment de cost per a l’usuariDesprés d’estudis conduïts per personal de la Universitat de Barcelona s’ha pogut concloure que el cost de la gestió dels residus és sensiblement més baixa quan es duu a terme aquest model de recollida de residus si es compara amb el model tradicional de contenidors al carrer. Mentre que el cost de la gestió del residu tradicional és de 381 €/tona, el de la recollida porta a porta és de 250 €/tona. Si el volum de residus generats per una persona al llarg de l’any és de vora 600 kg i la població del Prat està estimada en  uns 63.000 habitants això significaria que aquesta mesura adaptada al Prat representaria un estalvi de 5 milions d’euros anuals en el procés de gestió de residus. Cal dir que el sistema porta a porta presenta un lleuger increment en el preu del transport de residu que es compensa amb el cost de la gestió del residu. Per exemple a nivell d’habitant, el preu de la gestió anual en un municipi amb el sistema de recollida porta a porta és de 67 € per habitant i any mentre que en un amb el model tradicional és de 72 € any.El Prat podria estalviar vora a 5 milions d’euros anuals en gestió de residus


Catalunya a la cua d’Europa en reciclatge de residus

A Catalunya les quantitats reciclades són altament variables depenent del municipi. Hi ha municipis com és el cas de Tiana o Matadepera on es reciclen fins al 90% dels residus, mentre que en d’altres aquesta taxa no arriba al 20%.  El residu que a generalment es recicla menys és l’orgànica. Pel que fa als envasos i amb dades del 2012, sols el 22% d’aquests són processats en plantes de reciclatge. Aquest valor a Alemanya arriba al 98%.Catalunya només recicla el 22% dels residus que poden ser tractats

En aquests països europeus ha tornat a ser familiar una imatge que ja pocs recorden com és la de tornar els envasos de gasosa o bé de llet a la fàbrica, evitant així la generació indefinida de residus sòlids Són moltes les entitats ecologistes, observatoris i centres de recerca que han postulat que  el sistema de dipòsit i devolució de residus podria ser el gran responsable de la diferència entre Catalunya i altres països Europeus. Aquest sistema de gestió d’envasos funciona cobrant un preu per la compra de l’envàs, que després es retorna, podria fer arribar els valors de reciclatge d’aquests productes fins al 90% sense que això suposés cap sobre cost i amb un superàvit d’uns 535 ME pels municipis.Presió d’empreses a l’administració per evitar el sistema de retorn d’envasos
Diversos mitjans i entitats ecologistes han alertat que l’explicació de la no implantació d’aquest model cal buscar-la en la pressió que han fet les empreses embotelladores al ministeri fent que es canviï la llei de residus l’any 2012. Aquesta reforma de la llei es va fer a partir de decret llei per tal d’evitar el seu debat en seu parlamentària. Aquest canvi dificultaria molt la implantació del mètode avalant l’obligatorietat del cànon als envasos Les empreses de reciclatge com Ecoembes es neguen a acceptar que sols es recicla el 33% dels envasos i proposen xifres alternatives del 70% per assegurar el manteniment d’un model que titllen d’èxit en contra al d’un que sí que està avalat a part d’Europa i que faria reduir el benefici d’aquestes empreses que compten amb el suport institucional de l’Estat

 

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos