Menu

Judici pel desallotjament del COA La Llavor

El Centre Okupat i Autogestionat La Llavor ha afrontat, el matí del dilluns 24 de novembre, el judici del seu desallotjament. L’advocada de la defensa, Laia Serra, ha fet palès que el demandant, l’empresa CIDESPORT, no ha presentat la documentació necessària per tal de fer probatòria la titularitat de l’edifici que en aquests moments es troba okupat. 
 
Segons una sentència del Tribunal Suprem, per acreditar la propietat d’un immoble cal aportar una Nota Simple del Registre de la propietat, però els demandants no havien presentat aquest document. En comptes d’això, havien aportat un paper relatiu a l’IBI. L’advocat de l’acusació ha replicat que el Registre de la propietat és un arxiu públic i consultable per tothom, però Serra ha insistit en que, sense la Nota Simple no queda acreditada la propietat de l’immoble a efectes judicials. Aquest error en la documentació probatòria, a banda de fer passar un mal tràngol a l’advocat de l’acusació, pot suposar una escletxa en el procediment a favor dels membres del centre okupat. 
 
Multa desproporcionada
El judici ha tingut lloc a les 12h als jutjats del Prat. Una hora abans una quarantena de persones ja estava concentrada a les portes dels jutjats com a mostra de suport als membres del casal. Ha comparegut l’advocat de la defensa i l’administrador únic de l’empresa CIDESPORT que va comprar l’edifici fa 15 anys quan l’antic Centre d’Estudis Llobregat va fer fallida. CIDESPORT pertany a la família Rosal Bertrand, que no han comparegut al judici. La defensa legal de La Llavor també ha posat èmfasi en la desproporció de la multa que sol•licita la demanda, 240.000 euros, xifra desorbitada tenint en compte la situació i la trajectòria del moviment okupa al Prat, el qual es caracteritza per l'autogestió i que per tant no disposa de diners suficients per a fer front a aquesta ni a cap altra multa.
 
 
Serra ha demanat interrogar al jove que està encausat en el procés i ha sol•licitat poder presentar unes fotografies que documenten la millora i adequació de l'espai des de que va ser okupat el passat 15 de març. La jutgessa ha denegat les dues peticions, emparant-se al fet que únicament té l’obligació d’admetre-ho si ho sol•licita el demandant. En el punt final del judici, l'advocada La Llavor ha volgut fer constar l' intent d'apropament per part de l'assemblea del casal per tal d'arribar a un acord amb els propietaris. També ha fet una breu explicació de l'ús que se li està donant a l'espai i ha remarcat la impossibilitat de vendre o llogar l'edifici per què està afectat per un pla urbanístic.
 

“Sembrem llavors”, campanya de resistència

El procés ha quedat vist per sentència, la qual sortirà a la llum en els propers 6 dies. En sortir dels jutjats, desenes de persones estaven esperant als membres del casal i han estat rebuts entre aplaudiments i mostres de suport. La concentració a les portes del jutjat culmina una setmana d’intensa activitat a La Llavor, on hi ha hagut xerrades i concerts.  El casal està immers en la campanya “Sembrem llavors” que fa una crida a la solidaritat. Aquesta es va iniciar amb la lectura d’un manifest al ple municipal del mes d’octubre, i aquest dissabte 22 va tenir el moment més intens amb una manifestació que va aplegar més d’un centenar de persones. Les activitats a La Llavor continuen aquesta setmana.
 
El sobreseïment de la causa penal es va fer en un període de temps curt. El procés penal és molt més ràpid que el civil, i accelera el judici. Per què el procés ha estat tan ràpid?

 

 

Què diu la demanda?

La demanda no identifica cap demandant concret. Es dirigeix contra “els ignorats ocupants”. Això s’acull a la sentència de l’audiència provincial de Girona de 7 maig del 1998 que aplica un article 7.3 de la LOPJ on no es necessària l’identificació de cap persona per a tirar endavant el procés judicial. L’Audiència Provincial de Barcelona ho ratifica en una interlocutòria de 2005 en què afirma que res obsta a que es demandi a persones desconegudes. La demanda afegeix que aquesta evolució jurisprudencial té la seva raó de ser en les pròpies característiques del "moviment okupa", en el què els seus membres, lluny d’adoptar actituds passives davant d’un procediment judicial, utilitzen tots els recursos processals al seu abast per a mantenir l’ocupació. I afegeix que una “aplicació restrictiva de la norma bé pot comportar la impossibilitat pràctica de formular cap demanda, ja que les persones que estan ocupant la finca no són necessàriament les mateixes, sinó que varien, per la qual cosa fins i tot quan s’aconsegueix identificar a alguna d’elles, la pràctica ensenya que apareixen d’altres diferents contra les quals no cabria executar cap sentència”. En aquest punt, la demanda es permet un comentari colpidor: els okupes, com sol dir-se, “se les saben totes”, poden amb certa facilitat desplaçar-se d’un departament a un altre, amb la qual cosa el problema s’eternitza i la solució esdevé impossible”. També fa una defensa fèrrima a la propietat privada  que, paradoxalment, admet contradictori, en afirmar que el dret a la propietat (amb el que es pot estar d'acord o no, tant en la seva pròpia existència com en la seva extensió) està reconegut constitucionalment i per a la seva protecció existeixen infinitat de mitjans jurídics.

Qui és el demandant

La demanda l’ha interposat Maria José Alcolea Cañas, procuradora de l’empresa Comercial Ibérica Exclusivas Deportivas S.L (CIDESPORT). Al judici assisteix Miguel López Fernández, administrador únic. Els propietaris de CIDESPORT són els germans Rosal Bertrand (Lorenzo i Carlos (difunts), Àngela, Guillermo, Luís, Flora, Ana, Ivo), que es reparteixen les participacions socials a parts iguals. Comercial Ibérica Exclusivas Deportivas S.L és una empresa que anteriorment es dedicava a la distribució de roba esportiva. Va canviar la seva activitat a la compra i venda d’immobles i va absorbir Inmuebles Gava S.L, Textil Sport System S.L i Bedemi SAU. En totes elles, Miguel López Fernández era administrador únic. Compta amb un balanç de 8.260.685,89 € però actualment genera pocs rendiments econòmics. CIDESPORT està participada per SPORT CONCEPT S.L. en un 15,17%, en mans de Teodoro Prat Torrens, president de la patronal AFYDAD (Associació espanyola de fabricants i distribuïdors d’articles esportius), al seu torn participada per una cadena d’empreses, algunes d’elles holandeses, ús habitual per fer elusió fiscal.

Cronologia del procés judicial

15/03: Okupació de l’espai.
16/03: Atestat policial de l’okupació, en què identifiquen dos portaveus
19/03: Els mossos d’esquadra informa a Miguel López Fernández, administrador de l’empresa Cidesport
20/03: Declaració policial de Miguel López Fernández
21/03: Declaració d’un dels dos portaveus de l’okupació als mossos.
23/03: Providència amb la qual la jutge Ana Libertad Laliena Piedrafita inicia diligències
31/03. Interlocutòria del jutjat que ordena les declaracions del denunciat i denunciats
30/04: Citació als portaveus de l’okupació i el l’administrador de Cidesport Miguel López Fernández en principi per al dia 15 abril. En no haver trobat un dels portaveus, es retarda la declaració.
30/05: El jutjat fa requeriment als portaveus per a les diligències prèvies, que fan testimoni.
28/05: Sobreseïment de la causa penal, "per no existir indicis suficients per a acusar a determinades persones”.
15/07: La procuradora de l’empresa Cidesport Maria José Alcolea Cañas presenta una demanda contra “els ignorats ocupants”
24/09: Admissió a tràmit la demanda i citació per judici civil a “ignorats ocupants” i “si no compareix a la vista es declararà el desnonament sense més tràmits”
24/11: Judici

.

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos