Menu

Entrevista Marc Abad, voluntari a Lesbos

Marc Abad

Voluntari a Lesbos
El Marc té 26 anys, llicenciat en criminologia i treballador del lleure. En el moment en què van veure a la televisió les primeres barques de refugiats arribant a les costes europees va decidir, junt amb la seva companya Mariona i un grup d’amics, anar a ajudar-los. Entre l’octubre i el novembre de 2015 un primer grup va fer un viatge de dues setmanes amb l’objectiu de conèixer i coordinar-se amb les organitzacions que treballaven al terreny. Des del passat Nadal fins al febrer van estar a l’illa de Lesbos i a la frontera d’Idomeni vivint de primera mà la situació dramàtica dels refugiats que intenten entrar a Europa.

 

Hem de pressionar als nostres governs que permeten que això estigui passant


Com s’organitza l’ajuda a Lesbos?
Tota l’ajuda era de voluntaris. Hi havia una ONG sueca que junt amb gent d’allà, que els havien acollit a l’inici, van crear l’ONG Lighthouse amb la que vam treballar. També Proactiva que fan els rescats al mar, un grup d’anarquistes amb un campament amb roba seca i cuina, i el grup Platanos format per grecs. No hem tingut cap ajuda econòmica, ens ho hem pagat tot nosaltres i vam tornar quan se’ns van acabar els diners.

Què fèieu concretament?
Fèiem la primera rebuda en un campament a la platja. Cada barca arribava amb unes 60 persones. Calia assecar-los, fer-los te calent, tranquil·litzar-los, informar-los. Les 3 setmanes que vam estar a Lesbos la mitjana era de 10 barques al dia. Des d’allà els dirigíem al campament de Moria on se’ls registrava i tramitaven el pas al continent. Depenent de la situació estaven poc, però a mesura que van venir més, i amb les vagues contínues a Grècia, els campaments quedaven desbordats i et trobaves a gent dormint al carrer, havent de comprar tendes penoses a preus desorbitats.
 

No hem tingut cap ajuda econòmica, ens ho hem pagat tot nosaltres

Com arribaven els refugiats?
A Lesbos t’arribava gent molt traumatitzada pels nervis que havien passat però la sensació en arribar era d’eufòria. Havien creuat el mar en una barca de merda i ho havien superat, havien trepitjat Europa, la terra promesa, es consideraven salvats. No imaginaven el que venia.

Perquè aneu a Idomeni?
L’agència europea de fronteres (Frontex) va tallar el pas a Lesbos retenint els refugiats a vaixells militars. El flux d’arribada a les platges es va desplaçar a Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia. Allà vam muntar una cuina a uns 20 km de la frontera on la policia grega parava els autocars. Repartíem te, i quan podíem sopes o menjar. Tot es feia com a Lesbos de forma autogestionada.

Les institucions no ajudaven?
No, tot el material i l’ajuda provenia de donacions de la gent i compres de material de les ONG. Les autoritats es dedicaven a posar traves. A nosaltres ens van enviar inspeccions de sanitat per tancar-nos la cuina, ens volien prohibir fins i tot servir te, adduint causes higièniques. A molts voluntaris se’ls interrogava i se’ls intimidava, a Idomeni directament alguns van ser detinguts. Les policies grega i macedònia han anat a sac perseguint a refugiats i voluntaris.

D’on provenen els refugiats?
La majoria vénen d’Orient Mitjà, principalment sirians, però et trobes fins i tot gent del Magreb provinent de la frontera espanyola. A Idomeni ja només arribaven els considerats refugiats de guerra: sirians, afganesos i iraquians,... Però van anar restringint-los fins que no van deixar entrar a ningú. Jo no sóc partidari de diferenciar entre refugiats de guerra i d’altres causes. Ara són els camps de refugiats grecs els que centren l’atenció mediàtica. Però és una situació similar a la que està passant fa anys a Ceuta i Melilla. Totes les persones que travessen les fronteres d’aquesta manera tenen motius per fugir.
 

La situació continuarà fins que no acabin les causes que els obliguen a fugir


Hi ha qui diu que entren terroristes...
Hi ha un estigma sobre qualsevol persona de l’Orient Mitjà, els atemptats no ajuden gaire com és obvi, però per tenir una religió concreta no es pot considerar a una persona terrorista. Entre els refugiats hi ha de tot, gent que ha lluitat, gent que fuig de règims totalitaris, gent que li queien les bombes al costat de casa. El més fort és que els que arribaven era perquè s’ho podien permetre, els que no tenen res, que són la majoria, allà s’hi queden.

Com podem ajudar des d’aquí?
Tot el que aportem serà benvingut, el problema és que és un pegat, la situació continuarà fins que no acabin els conflictes i les causes que fan que la gent hagi de fugir. L’ajuda ara funciona gràcies a grups que s’organitzen autònomament i van cap allà, ara mateix les ONG no hi són, no hi ha ningú més fora d’aquests grups. És una vergonya. Crec que hem de pressionar directament als nostres governs que són els que estan permetent que les fronteres es tanquin, la gent s’amuntegui en camps i alimenten els conflictes que ho han generat.

 

 

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos