Menu

Nous problemes per als pensionistes

Les pensions públiques estan perdent capacitat adquisitiva. I els nous pensionistes pateixen els efectes de les reformes i els acomiadaments i prejubilacions.

Tots els sectors de les classes populars estan patint els efectes de la crisi i les polítiques d’ajustament. Al col· lectiu de pensionistes, tot i quedar al marge del món laboral, també els han tocat la butxaca. L’actual govern del Partit Popular ha establert diverses reformes que disminueixen les quan· ties i desvinculen la revalorització de les pensions a l’IPC. Els darrers anys, per primera vegada, les pensions han perdut capacitat adquisitiva. De fet, ho faran durant molts de temps. “No és just que les pensions no poden perdre valor”, comenta el Luciano Domínguez de la Marea Pensionista del Prat. “Són un dret adquirit!” es queixa Jorge Monteagudo, president de l’as· sociació. Aquests jubilats adverteixen que les pensions no es poden pagar perquè els treballs són molt precaris i els sous estan baixant. Monteagudo sosté que “s’han de recaptar els diners a qui realment en té, i pagar les pensions d’aquella riquesa. Les retallades de les pensions estan servint per a finançar els rescats bancaris”.

Les pensions s’estan revaloritzant per sota de l’increment dels preusEl 2012, el govern de Rajoy no va pagar la desviació de l’IPC de les pensions. Arran d’aquest fet, els pensionis· tes van organitzar-se per a demandar als jutjats. El jutjat social d’Hospitalet ha rebut ja unes 300 demandes impulsades per la Marea Pensionista als diferents pobles de l’entorn. I estan sortint sentències favorables.

Al Prat, el moviment de la Marea Pensionista està impulsada per gent del Front Cívic. El passat 25 de novembre, a l’oficina de l’INSS de la plaça de la Vila, va presentar 45 escrits de sol·licitud demandant la derogació de la reforma laboral i de les pensions, entre altres normatives, i fent propostes de millora de les pensions.

Es comencen a notar els efectes negatius del «pensionazo» i altres reformesFa vint anys que es van començar a reformar les pensions en el marc dels anomenats Pactes de Toledo. La darrera gran reforma va ser el “pensionazo” de Zapatero de l’any 2010, que va establir restriccions més fortes per a l’accés a les pensions contributives: el retard en l’edat de jubilació fins als 67 anys, l’exigència de més anys treballats i l’allargament de la base de cotització. Per la Marea Pensionista, aquestes reformes en realitat persegueixen la privatització, retallant el sistema públic per a què la gent vagi a fer-se plans de pensions privats. “Els mitjans de comunicació són molt poderosos a l’hora d’inculcar la idea que no hi haurà pensions”, comenta Monteagudo, “i és molt difícil conscienciar a la gent”. Només cal donar una volta pels carrers del Prat i observar els cartells als vidres de les oficines bancàries fent publicitat dels plans privats, i és que a finals d’any acceleren aquestes campanyes per tal d’aconseguir que la gent faci aportacions als seus plans. Per la Marea Pensionista del Prat, la sostenibilitat dels sistemes públics de pensions és una fal·làcia, i ho expliquen en xerrades. “La gent de 70 anys el que vol és viure tranquil·la, i s’ho han guanyat!” diu Monteagudo, “però cal que lluitin per ells i per les generacions que venen”, afegeix el Domínguez, que es mostra preocupat per la manca d’implicació del jovent. Veu que, en el futur, els jo· ves precaris i aturats actualment no tindran pensions suficients.

L’advocat Miguel Arenas del Col·lectiu Ronda, que assessora al moviment de pensionistes, adverteix que ja s’estan començant a notar els efectes de les reformes. Especialment per dues ban· des: el fre a les prejubilacions, com a efecte de les darreres mesures, i les conseqüències de la restricció del subsidi d’atur per a més de 55 anys. El 2013, el govern de l’Estat espanyol va restringir els criteris d’accés a aquest subsidi, abocant a un col·lectiu de difícil ocupació a una situació alar· mant. Arenas explica que les dones són les principals perjudicades. Amb la crisi, les pensions han esdevingut una ajuda econòmica bàsica per a les famílies

Amb crisi, les pensions han esdevingut una ajuda econòmica important a les famílies, i bàsica en els casos de pobresa. La majoria dels pensionistes ajuden econòmicament als fills i néts a pagar els deutes, lloguers i despeses grans. En les situacions més extremes, en què els fills es troben a l’atur i no poden pagar la hipoteca o el lloguer i van a viure a casa dels pares, són les pensions les que costegen la manutenció: el sostre i aliments.

I a això, s’hi afegeix la manca de re· cursos públics per a les necessitats específiques de la gent gran, com per exemple l’escassedat de places en residències. L’Ajuntament no té previst ampliar les residències per a la gent gran fins a arribar a eliminar la llis· ta d’espera, i s’excusa dient que és competència de la Generalitat. Per la Marea Pensionista, l’Ajuntament “fa el mínim per a cobrir l’expedient” en polítiques socials. Hi ha molta gent gran afectada per preferents i les hipoteques Els actuals sistemes de protecció social són insuficients per a atendre problemàtiques creixents de la gent gran: les residències i el pagament de les factures, que s’estan menjant el pressupost per a d’altres despeses bàsiques. La Riuada ha demanat a l’Ajuntament una valoració sobre les problemàtiques de les persones pensionistes en situació de pobresa i sobre el paper de les pensions en l’ajuda econòmica de famílies amb manca d’ingressos, però la seva resposta ha estat que no hi havia da· des concretes al respecte i que, per això, no volien fer valoracions.

Una preocupació no menys important és el degoteig de gent gran afectada per les estafes de les preferents o les hipoteques dels familiars que han avalat. Moltes persones ni tan sols saben que els bancs han arruïnat els seus estalvis. L’Alejandra Redondo de la PAH Stop desnonaments del Prat explica el cas d’un matrimoni pratenc que va avalar la compra del pis d’una filla seva i que el banc els ha embargat part de la pensió. I també hi ha altres casos de gent gran en què el banc ha arribat a fer-los fora de casa per a quedar-se l’immoble.

Les pensions d’avui i de demà

Al Prat hi ha 13.676 pensionistes que cobren una prestació contributiva, 8.183 per jubilació. Abans, el treball a la indústria permetia que una bona part de la població masculina accedís a una pensió, guanyada a força d’haver cotitzat durant llargues vides laborals. El 80% de les pensions contributives dels homes són per jubilació. La situació de les dones és ben diferent, i la jubilació només suposa el 40%, percentatge deu punts inferior a la mitjana catalana. En canvi, el 47% tenen una prestació per viduïtat. Són generacions de dones que no van cotitzar prou i que la seva dedicació a les tasques dins de la llar no s’ha vist recompensada.

Al Prat, les prejubilacions i l’atur estan perjudicant als nous pensionistes La pensió contributiva mitjana al Prat és de 1.010,6 euros, més elevada que a altres municipis. El Baix Llobregat és la segona comarca amb les pensions mitjanes més altes, un 6,8% per sobre del conjunt de Catalunya. Els imports varien en funció del tipus de pensió. Per exemple, les pensions de viduïtat són de 705,49 euros de mitjana (192 reben un complement a mínims). Les dones qui tenen unes pensions més reduïdes. Les condicions en què s’accedeix a les pensions estan empitjorant. Al Prat, com a al· tres municipis industrials, ha patit el tancament d’empreses, les reduccions de plantilla i la generalització de les prejubilacions. L’advocat Arenas explica que en els darrers anys la tendència s’està invertint i ja no és habitual que els treballadors tinguin períodes de cotització suficients per a accedir al 100% de la pensió

Les pensions privades són un engany

Miren Etxezarreta, Seminari d’Economia Crítica Taifa

Fa anys que ens diuen que aviat no hi haurà diners per a les pensions públiques. I que el millor que podem fer per assegurar la vellesa és contractar una pensió privada. S’ha fixat en qui paga els estudis que diuen que no hi haurà diners per a pensions públiques? Els bancs privats, ajudats d’institucions. Hem de dir ben alt que això és una mentida i, sobretot, que les pensions privades no asseguren la vellesa.

És mentida que no hi hagi diners per a les pensions públiquesSón arriscades perquè inverteixen en borsa. Últimament les accions perden valor i els pensionistes es trobaran amb menys diners que els que hi ha anat posant al seu pla. Si té una pensió privada, no s’ha fixat que cada any val menys? La rendibilitat està per sota de l’increment de preus, amb la qual cosa la seva pensió perd poder adquisitiu, i pot arribar perdre-ho tot!

Són cares perquè els bancs cobren una comissió de gestió d’un 1,5%. Calculi els anys que estarà fent aportacions al pla de pensions i multipliqui per 1,5% el capital, veurà que li costarà molts diners.

S’hi ha d’aportar molts diners. Per a tenir una pensió privada de 900 euros al mes, hauria d’estalviar 272.000 euros. I per una pensió de 2.000 euros, s’hauria de disposar d’un capital de 747.000. Qui pot ajuntar tants diners!

Els problemes econòmics de les pensions es poden resoldre si hi ha voluntat política. Si les cotitzacions no són suficients, es poden pagar amb impostos, com la resta de despeses públiques. Si l’exèrcit, la Casa Reial i fins i tot l’església es paguen amb impostos, per què no les pensions? Ens hem de negar fins i tot a admetre que les pensions tenen problemes, perquè en tenen els mateixos que la resta de despeses dels Estats. O és que ens fa· ran sentir culpables que no ens morim tan aviat com voldrien?

 

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos