Menu

Entrevista a Jordi Ramos. Arqueòleg i historiador

Jordi Ramos

Arqueòleg i historiador

Gran defensor del patrimoni cultural del Prat i molt crític amb la gestió municipal realitzada en els darrers 30 anys sobre els vestigis del nostre passat. Els que el coneixeu sabreu de la seva implicació en la defensa de les masies pratenques i tot allò que té a veure amb la història del Prat. Ha fet un munt d’excavacions arqueològiques per tot Catalunya. Col·laborador del Servei d’Arqueologia de Barcelona i redactor d’un munt d’estudis sobre l’impacte de noves infraestructures vers el patrimoni cultural, el fan una veu competent per fer una radiografia de la situació actual. Actualment, està elaborant diverses investigacions per donar a conèixer alguns fets històrics del Prat.

 

Molts cops he sentit vergonya explicant les destrosses del patrimoni al Prat


– Què opina de la gestió del patrimoni cultural del consistori?
Que no hi ha gestió, els interessos urbanístics i especulatius han passat per sobre. El patrimoni sempre l’han fet anar de la mà de la política, és un instrument més del seu engranatge. El govern municipal ha decidit que no n’hi hagi i la utilitzen només en moments puntuals com aparador. El Prat ha crescut i està en constant transformació, però les afectacions han estat desastroses. La intenció és crear una ciutat nova amb tret de sortida al voltant de 1979.

– Com veu la situació de les masies?
No tot va començar el 1980 amb l’enderroc de Cal Joan de l’Ixo per la carretera de Sant Boi, ni tot acabarà amb la masia de Cal Pau Pi ensorrada l’any passat per l’ARE Prat Sud. Les 36 masies perdudes en aquests últims 30 anys, van acompanyades de la desaparició del terreny agrícola i tot allò que comporta.

– Què pensa de les indústries històriques que han passat a millor vida?
A molts pobles les han recuperat fent nous equipaments, aquí les han eliminat quan són part fonamental de la nostra història. No té sentit tot plegat, per això també sorprenen els eslògans «El Prat és sorprenent» o «El meu lloc al món». Vivim en un imaginari col·lectiu supeditat a les actuacions del govern municipal i la seva comunicació. .

 

 -– Què pensa sobre el procés de l’Artesà?
La mala gestió sobre el conjunt arquitectònic és evident, en lloc de proposar la rehabilitació proposen un nou teatre, passant per sobre dels quasi 100 anys de l’edifici. Només cal valorar la participació ciutadana dels projectes per analitzar els interessos de l’Ajuntament. Al web demanaven comentaris i a l’exposició hi havia una bústia per opinar! Opinar de què? Si hi ha un jurat amb una vinculació clara de personal del consistori. Tot plegat em fa una mica de vergonya, malgasten l’oportunitat de fer partícips a la gent, no els interessa.

– Creu que el Prat necessita un museu?
Tots els municipis del voltant en tenen, Viladecans, Sant Boi, Cornellà, L’Hospitalet i Barcelona, perquè aquí no? La política ha instrumentalitzat massa elements patrimonials, llocs emblemàtics i edificis històrics. A vegades s’ha justificat dient que hi havia altres prioritats. Només cal veure l’hemeroteca per comprovar que no interessa, perquè justificar diverses actuacions seria impossible. No podem viure de records i fotografies antigues, ens cal un lloc per aglutinar els nostres valors culturals.

 

L’Artesà és un símbol del nostre passat i un exemple de la mala gestió del patrimoni cultural

 

– Quines són les eines actuals per respectar el nostre patrimoni?
La distància entre la ciutadania i l’Ajuntament és infinita. Actualment, molts ajuntaments han iniciat processos participatius, aquí no ho han fet. No poden presentar només el positiu dels projectes, també cal fer autocrítica. No poden gestionar el tema de l’Artesà així, ni fer una exposició amb només els beneficis del Pla Delta. El sòl agrícola perdut és al·lucinant, com les 14 masies que es van eliminar. En un futur, estic segur que les persones que van defensar aquesta terra ho explicaran. Eurovegas va ser una amenaça, però hi ha hagut plans urbanístics pitjors.
    

Justificar els enderrocs de masies pel «progrés» o el «model de ciutat», diu molt de les intencions

 

-– Què creu que pensa la població sobre el patrimoni desaparegut?
Si en lloc d’intentar contrarestar opinions i crítiques, l’administració canalitzés l’esforç en treballar plegats per revaloritzar i donar a conèixer la nostra fràgil història, tot aniria millor. No podem viure encallats en el passat, però tampoc en una proposta de futur model de ciutat sense relació amb el seu passat. El «clientelisme » i les subvencions han pogut silenciar crítiques, però algunes persones i moviments socials fa anys que treballen per donar al Prat el reconeixement que li pertoca. Una de les crítiques majors a aquest ajuntament és sobre la no gestió del patrimoni cultural. No hi ha arguments per justificar el conjunt de destrosses, per no dir «espoli», que ha sofert el Prat en aquests darrers anys.

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos