Menu

L’esport local juga a diferents lligues

El Prat no destaca per tenir esportistes ni clubs d’elit, però l’esport és molt accessible i al seu voltant s’articula un dels teixits associatius més amplis.

L’àrea d’Esports de l’Ajuntament d’El Prat disposa de més de 7 milions d’euros, recursos que estan per sobre de la resta de municipis. La despesa per habitant que El Prat destina a esports és més del 50% superior a la mitjana dels municipis catalans de més de 20.000 habitants.

Aquest esforç pressupostari se centra en el manteniment de les instal·lacions esportives, on la despesa per habitant és més del triple que la mitjana; en canvi. La despesa per habitant en instal·lacions esportives triplica la dels municipis similars El Prat gasta només un terç dels recursos per càpita que els altres municipis destinen al foment de l’esport, que principalment són transferències a les associacions esportives. L’Ajuntament té un paper predominant, no només per la gestió directa dels recursos sinó perquè manté una relació molt estreta amb l’associacionisme. Aquest protagonisme institucional, d’una banda ha permès una oferta pública potent que ha generalitzat la pràctica de l’esport entre la població, però d’altra banda, implica una ingerència en el món esportiu que en alguns aspectes pot relegar l’activitat associativa i fins i tot els mateixos esportistes.
L’Ajuntament potencia l’esport amb uns preus públics molt baixos

Les instal·lacions esportives municipals ofereixen serveis molt diversos: piscina, sales de fitness, pistes d’atletisme, frontons, rocòdroms, patinòdroms, pistes, camps i activitats dirigides molt variades. El Prat també disposa d’un Centre municipal de Vela a la platja, en què fan, entre d’altres, els casals més sol·licitats. Des de fa anys, l’aposta de l’Ajuntament ha estat fomentar la pràctica esportiva entre la població, i ho aconsegueix no només amb una gran despesa pública sinó també mantenint uns preus públics molt per sota tant dels preus dels gimnasos privats com els dels equipaments municipals dels pobles del voltant. En aquests, els abonaments a instal·lacions municipals amb prestacions similars a les del Sagnier i Estruch, van des dels 27 euros mensuals a Gavà, els 32,15 euros a Hospitalet fins als 39,20 euros a Cornellà. A El Prat, el preu és força inferior: 64 euros al trimestre, uns 21 euros al mes.

10.121 d’abonats als complexes esportius municipals, la meitat al Sagnier











 

Actualment, 10.121 pratencs estan abonats a les instal·lacions esportives municipals, amb un percentatge similar d’homes i dones. El Sagnier n’acull la meitat i l’Estruch un terç, aproximadament. El Club de Vela té 181 abonats, la majoria homes. L’evolució de la xifra d’abonaments es manté bastant estable, exceptuant el Fondo d’En Peixo que en perd. Segons l’ajuntament, des del mes d’abril, ja no hi ha les llistes d’espera que eren habituals, però alguns usuaris han confirmat que això no és cert. Mentre romanen a la llista d’espera d’un centre, s’han apuntat temporalment a un altre. Es queixen de la manca d’informació i de la poca agilitat dels tràmits.

La majoria de les subvencions a entitats van a parar a dos clubs El funcionament de les instal·lacions esportives es fa principalment amb l’externalització a empreses privades. Aquests serveis suposen un bon negoci per al sector empresarial, ja que mou una xifra molt important de diners: 3,8 milions. 1,8 milions per a activitats esportives, més de 900.000 euros per al manteniment i conservació de les instal· lacions i més d’1 milió, a la neteja.

Les associacions esportives reben 623.300 euros en transferències. La gran majoria dels recursos van a parar a dos clubs: El Club Bàsquet Prat i l’Associació esportiva Prat. El conveni que l’Ajuntament atorga 225.000 euros a cadascun. La preponderància d’aquests dos clubs fa que les xifres de la resta de subvencions semblin molt reduïdes en comparació: 57.000 euros al Pratenc Associació d’Atletisme i 91.600 a la resta d’entitats. En els darrers tres anys, els recursos per a l’AE Prat i el CB Prat s’han incrementat un 25%, mentre que a la resta d’entitats han disminuït un 5%.

7 milions del pressupost municipal a Esports El suport institucional va més enllà de les subvencions, i no és cap secret el vincle d’aquests dos clubs amb els partits polítics del govern municipal. A la candidatura d’ICV-EUiA per a les recents eleccions municipals, el currículum publicitat de tres dels candidats incloïa algun vincle amb CB Prat. La regidora Alba Bou, que havia jugat al CB Prat, també es presentava com a vinculada a l’esport pratenc en anteriors eleccions. Al seu torn, la relació de l’AE Prat amb el PSC, que ostenta la regidoria d’Esports, és visible perquè el seu president consta com a secretari local del partit i un dels candidats a les llistes de les recents eleccions és un vocal de la junta directiva.
 

Molta participació en els Jocs Escolars

1.559 esportistes d’El Prat participen en els jocs escolars en 28 entitats esportives,Hi ha equips pratencs a totes les categories i una gran diversitat d’esports 17 de les quals estan vinculades a centres educatius. Paula Blesa, del Consell Esportiu del Baix Llobregat, que treballa conjuntament amb l’Ajuntament, les AMPAs i mestres d’educació física, explica que la participació d’El Prat en els Jocs Escolars és alta i hi ha una gran diversitat d’esports. El que compta amb més participants és el futbol, seguit del bàsquet i el cros. També, hi ha gimnàstica rítmica, patinatge, atletisme, judo, hoquei i korfball. Hi ha representació d’equips pratencs a totes les categories, des d’infantil a juvenil, tant femení com masculí. Segons el periodista José David Muñoz, els Jocs Escolars són l’esport que mou més esportistes a El Prat. En destaca la seva funció social, ja que les famí- lies i els nens i nenes tenen l’oportunitat de conèixer-se i compartir una activitat amb un esperit competitiu sa.
 

AE Prat i CB Prat, els grans equip locals

L’AE Prat i el CB Prat són les entitats més grans també pel que fa a l’afició. L’AE Prat porta a les graderies més de 1.500 aficionats. El periodista José David Muñoz, que retransmet els partits a El Prat Ràdio, explica que «l’AE Prat fa poble, sentim que és el nostre equip i això és un element de cohesió. Molta gent segueix la classificació, i aquestes coses fan ciutat». Recorda, com un dels moments més especials, el partit contra el Llagostera en què l’equip es va quedar a les portes de la quarta ronda de la Copa del Rei. Els equips esportius locals són un element cohesionador Quant a la de gestió, aquestes dues entitats són molt lluny dels models esportius d’alguns clubs basats en la gestió empresarial i l’explotació comercial. Els pilars són el treball voluntari i l’associacionisme. Com altres entitats esportives, no disposen d’una estructura de gestió professionalitzada malgrat mouen molts diners -l’AE Prat, 900.000 euros-.
 

L’associacionisme promou la funció social de l’esport

A El Prat hi ha 77 associacions esportives registrades. La més antiga és del 1932, l’Agrupació ciclista Prat. La més recent està dedicada al running. L’AE Prat i el CB Prat són els “bucs insígnies” de l’esport pratenc. Potenciar determinada «marca Prat» de l’esport, influeix molt en aspectes com la distribució dels recursos –algunes entitats no reben prou diners- i dels espais –alguns clubs han d’entrenar en instal·lacions més allunyades i en pitjors condicions i horaris-. Tot plegat acaba influint en el nivell esportiu i l’esforç que ha d’assumir cada entitat. Malgrat l’arrelament al poble del planter de l’AE Prat ni el CB Prat, els primers equips no estan formats majoritàriament per esportistes pratencs perquè la selecció dels jugadors és molt estricta. El CB Prat és filial del Joventut i acull jugadors que es preparen per a jugar a lligues superiors. Aquesta temporada 2015-2016, els dos entrenadors dels primers equips d’aquests clubs són pratencs, cosa que no passava des de fa anys,



El nivell esportiu i la gestió associativa, depèn també de l’accés a espais i recursos públics En alguns esports, com bàsquet, futbol, gimnàstica rítmica o patinatge, hi ha més d’un club. Una de les problemàtiques més habituals és que comparteixen un espai limitat i poden entrar en competència de cara a l’ús de les instal·lacions, els recursos i també per a captar els i les millors esportistes i entrenadors. Al Prat, les entitats s’han anat adaptant. Per exemple en el futbol, on aquesta competència s’ha donat –a banda de les rivalitats esportives- Atlètic Prat compta amb equips femenins i el Club Delta s’ha orientat cap a una pràctica no competitiva.

Alguns clubs són campions. Per exemple, el Fran Martín dedicat al TaeKwon-do ha tingut molts medallistes a campionats del món i europeus i un d’olímpic, el Club Prat-Triatló 1994 i el Club Esportiu Rítmica Pratenc tenen nivells esportius molt alt.

Les entitats aporten un valors socials a través de l’esport Les associacions valoren positivament el seu bon ambient i la funció social que aporten, des de fomentar la germanor i la superació. Aproximadament, la meitat de les entitats reben subvencions i tenen entrenadors contractats. Com més creix el club, costa més de gestionar. Hi ha associacions que no competeixen perquè practiquen l’esport per afició, com busseig o frontennis, o bé són disciplines no competitives, com les arts marcials Genbukan. De cara enfora, organitzen activitats com tornejos oberts i campus, que de vegades no reben la suficient difusió. Els aspectes negatius més compartits entre l’associacionisme és la manca de recursos econòmics, els canvis legals que els fan pagar impost de societats i assegurar els entrenadors.

 

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos