Menu

Espai públic, d'ús per a tothom?

Qui gestiona l’espai públic i fins a quin punt té dret a restringir-ne l’ús? Quins criteris s’utilitzen per cedir o no espais púlics?

Aquestes són algunes de les preguntes que es feien els membres de l’Assemblea de Festes Populars i Alternatives o el Bàsquest Pratenc davant la negativa de l’ajuntament a cedir-los diversos espais per a activitats el divendres a la nit.

 

Obrint espais

Enguany l’Assemblea de Festes Populars i Alternatives ha volgut canviar l’espai que fins fa tres anys utilitzava als Jardins de la Ribera, el col·lectiu volia apropar la festa de divendres al nucli urbà, i és que al seu parer aquest és l’àmbit natural en el que s’han de desenvolupar les festes majors i no en espais cada cop més allunyats dels veïns. És per això que van plantejar a l’ajuntament dues opcions: la Plaça de la Vila i la Plaça Pintor Grau sala (la rotonda entre l’eslgésia i el Col·legi de la Seda). Els motius per a rebutjar la primera opció eren el soroll generat i les molèsties al veïnat. El segon cas és el que ha dut la polèmica i l’enanxada, i és que l’ajuntament no cedeix l’espai per la negativa a retirar (a molt estirar) 30 cotxes. El mateix regidor de cultura en una reunió amb l’entitat esgrimia el cost econòmic de la retirada, quan qui ho fa és la brigada i no cobra per servei, sinó en mensualitats.

 També el club esportiu Bàsquet Pratenc ha tingut dificultats per usar l’espai públic, finalment el club ha arribat a una entesa amb les Festes Populars i Alternatives per usar l’espai de divendres, ja que els primers faran cercavila nocturn pel Prat protestant i reivindicant l’ús de l’espai públic.

 


FE D'ERRADES

En el text d'aquest article, s'atribueix la retirada de cotxes a la brigada de l'Ajuntament i s'afirma que no suposa un augment de cost ja que cobren a mensualitats.

Això és erroni. La retirada de cotxes la fa una empresa externa amb qui l'Ajuntament manté un contracte. En aquest contracte es detallen en diversos punts els serveis a realitzar per l'empresa. Un d'ells al punt 6 afirma que <<l'adjudicatari estarà obligat a posar a disposició de la policia local el servei adient a la retirada de vehicles amb motiu dels diferents actes que es realitzin a la ciutat>>. El conjunt del servei de grua té un màxim anual estipulat de 197.966,10 euros IVA no inclòs.

Així doncs, en cap cas la retirada d'automòbils, tal i com demanava la Comissió de Festes Populars i Alternatives suposaria un increment de costos.

Adjuntem el document amb totes les condicions del contracte, “Plec de prescripcions tècniques del contracte del servei de grua per a la retirada de vehicles del Prat de Llobregat així com l'eliminació dels vehicles declarats residus sòlids urbans”.

Llegir més ...

El Prat es desplaça a la Via Catalana

Deu minuts abans de les 17.14 hores el sol sortia després de tot un dia ennuvolat i plujós. Tota una sort per les més de 330 persones del Prat de Llobregat que s’havien desplaçat prop del municipi de Bellvei, al Baix Penedès. L’Assemblea Nacional Catalana de la nostra ciutat portava dos mesos organitzant aquesta diada, arribant a omplir sis autocars i assolint xifres molt superiors a les esperades.

D’altra banca, diverses persones a títol individual van organitzar també pel seu compte desplaçaments amb autocars, podent-se detectar com a mínim tres més, un organitzat a iniciativa d’alguns membres del Grup de Senderisme que va aplegar 60 persones i es va desplaçar al tram 86 a l’Ampolla, un altre amb 40 pratencs també es va concentrar en aquella població, concretament al tram 76, i finalment un darrer autocar amb 54 persones que van anar fins a L’Aldea al tram 61. Pel recompte d’aquests nou autocars, es pot assegurar que com a mínim prop de mig miler de pratencs van participar-hi en algun tram de la Via Catalana per la Independència, sense poder xifrar amb exactitud, per raons òbvies, les desenes de persones que hi ha testimoniades que es van desplaçar pel seu compte a algun dels trams.

Tot i l’èxit àmpliament reconegut de la manifestació multitudinària de l’anterior diada, el dia havia començat amb mal peu i les condicions meteorològiques no semblava que anessin a ajudar gaire. Un mal auguri per una jornada que pretenia mobilitzar també a milers de persones. Tanmateix, a les 13 hores començava a arribar gent d’arreu de la ciutat a l’estació del Prat, on els esperaven els voluntaris de l’ANC que van organitzar el desplaçament amb sis autocars. Una allau de samarretes grogues, motxilles carregades d’entrepans i refrescos; persones, grans i joves, que parlaven català i castellà; banderes estelades, senyeres, i alguna que altra més singulars, com les de la Unió Europea o comunistes, van omplir l’estació de Renfe. Cap a dos quarts de dues, just abans de pujar als autocars, no podia faltar una foto de família amb una gran pancarta on es llegia :“El Prat de Llobregat per la independència”.

Arribada al Tram 293 de Bellveí

A dos quarts de tres el polígon industrial de les afores de Bellvei s’omplia de pratencs i pratenques. Fins les 16 hores tothom tenia via lliure per menjar on volgués. Hi havia molta gent que havia reservat taula per dinar a un bar situat molt a prop d’on hi hauria la cadena. Tanmateix, la majoria duia entrepans i se’ls podia veure asseguts a cadires que havien dut de casa o al terra, fent rotllanes, algunes de les quals van acabar amb gent que, guitarra en mà, cantava tot tipus de cançons.

Vora les 16 hores tothom va començar a anar cap al tram que li pertocava, en el cas de la gent del Prat: el 293, situant-se a on més o menys veia lloc, cosa que realment no semblava senzilla perquè arreu hi havia molta més gent de la que s’esperava. Poc a poc el temps millorava, la gent s’anava situant al llarg de la cadena en petits grupets, s’estiraven estelades i d’altres banderes al terra, per tal que es veiessin des dels helicòpters i avionetes que de tant en tant sobrevolaven la cadena. També es podien veure ciclistes i cotxes que passaven davant la gent, recorrent la cadena, gravant o fent fotografies del moment. Grups de cultura  popular, com gegants, animaven l’ambient, mentre els voluntaris de l’ANC del tram acabaven d’ordenar als participants.

Finalment, a les 17 hores tothom estava llest per començar a dibuixar la cadena humana que lligaria el país des de 3 km abans del Pertús, a la Catalunya Nord, fins ben passat Alcanar direcció a Vinaròs, ja dins el País Valencià, trencant el fort desplegament de la Guàrdia Civil que mirava de fer un tall a la cadena. Quan faltaven només uns minuts per les 17:14, hora en que començaria la cadena (a les 16:59 a la Catalunya Nord recordant el Tractat dels Pirineus), la gent ja s’anava agafant de les mans. A l’hora prevista les campanes de la Seu Vella de Lleida van repicar mentre diverses ràdios retransmetien els seus sons en directe. Ben agafats de les mans,  tothom cridava càntics en favor de la independència mentre esperaven a que els fotògrafs voluntaris de l’ANC fessin les fotos a tothom que havia participat de la cadena. El bon ambient era evident i la sensació d’estar sent protagonistes d’un fet rellevant es podia veure en la cara de tots els assistents.

Al voltant de les 17:45 hores, poc abans que la cadena es desfés, una part del tram ocupat per pratencs va començar a cantar “El cant dels Segadors” com estava previst. Tanmateix, immediatament després, un grup de joves i infants, alguns d’ells equipats amb foulards d’esplais i caus de la nostra ciutat, va començar a cantar “L’hora dels adéus”. Tota una declaració d’intencions de l’esperit cívic i transformador del moviment i una al·legoria del que s’havia viscut durant aquella jornada. Un desig a que, quan tothom es torni a trobar, sigui el cercle encara més gran, un clam inclusiu i emancipador de la cadena que va enllaçar el nostre país el darrer 11 de setembre.

Llegir més ...

Nits d'estiu a la fresca desobedients

“Objectiu: Desobediència”, així és com enguany un col·lectiu de persones del Prat ha presentat la segona edició del Cicle de Cinema a la Fresca de la ciutat. Si l’any passat les projeccions giraven entorn al que van anomenar “esbudellar el capitalisme”, en aquest han volgut reflexionar sobre formes de resistència passades i presents per fer front a la violència estructural, i sovint directa, generada pels mecanismes de poder.

Llegir més ...

"Tot el que hem aconseguit, que havia costat sacrificis i gent a la presó, s’està perdent"

L'Associació de dones progressistes Frida Kahlo fa 15 anys

Enguany l’Associació de dones progressistes Frida Kahlo fa 15 anys. Amb una activa participació a les lluites socials i al moviment associatiu pratenc, és l’única entitat dedicada als drets de les dones. Són un col·lectiu divers amb un fons comú: el feminisme. Hem fet una entrevista conjunta a les representants del col·lectiu: Purificación Hernández, Pilar Torralvo, Enemesia Mañas, Pilar Martín, Teresa Martín, Isabel Sanz i Verónica Zarzero.

Llegir més ...

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos