Menu

Entrevista Xavier Muñoz, Membre de la plataforma Tanquem els CIE

Xavier Muñoz

Membre de la plataforma Tanquem els CIE
Xavier Muñoz és advocat i criminòleg, membre de Tanquem els CIEs, col·lectiu pels drets de les persones migrants.

És important que les persones internes siguin conscients que hi ha gent que els dóna suport»

- Què és un CIE?
Els CIE són presons administratives en les quals s’internen persones estrangeres durant un període de 60 dies amb la intenció de ser expulsades del país. Formalment no es tracta ni d’una detenció (que sols pot durar 72 h) ni d’un empresonament (que sols pot ser decretat per un jutge), es tracta d’una mesura constitucional provisional que contempla l’estat espanyol per deportar persones que es considera que es troben en situació irregular. Tot i així en la meitat dels casos no es produeix la expulsió i la persona es posada en llibertat.
 

El CIE és la punta de llança de les polítiques migratòries de l’Estat»

- Hi ha arbitrarietat en la detenció de les persones que internen en un CIE?
Quan s’interna una persona al CIE s’ini­cia un mecanisme que ha d’acabar amb la deportació, però no sempre és així. Hi ha una selecció en les persones que són detingudes i internades precisament en funció de la facilitat d’expulsar-les. Aques­ta selecció intencionada fa que al CIE de Barcelona la majoria dels interns siguin marroquins i que per exemple, al CIE de Múrcia la majoria siguin Algerians. Això es deu a qüestions de transport i consulars que faciliten la deportació de persones amb aquesta nacionalitat. Difícilment es veuen Xinesos o Sud Americans, ja que el cost és molt major. Als CIEs de València i Madrid hi ha mòduls de dones, aquest fet fa que només en aquests entorns es detin­guin dones per ser deportades, en els al­tres llocs això no passa.

- Els CIE són legals?
Sí, els CIEs són legals per la legislació d’es­trangeria. Sovint l’estat manifesta que l’existència de CIEs és una imposició de normatives europees però això no és així. Les normatives europees sols ho contem­plen com una possibilitat però no com obligatorietat.

- Quin es el tracte que reben els interns al CIE?
És difícil saber-ho, ja que s’envolten d’una opacitat molt més alta que els centres pe­nitenciaris. A les presons hi ha uns psicò­legs i un règim de visites que en un CIE no hi és, no hi ha ni programes ni tècnics contemplats, així que no se sap que hi passa. Valorem que amb la feina de la pla­taforma s’ha visibilitzat el maltractement dels CIEs però això no ha vingut de part de cap govern. Les persones migrants sovint no coneixen el seu entorn ni els seus drets i no tenen un flux de facilitar la informació quan són internats. Tot i això creiem que en el procés de visibilització hem avançat molt.

- Quin són els objectius de la plataforma, en els seus diferents nivells?
L’objectiu final òbviament és tancar els CIE. A nivell més possibilista, actualment ens plantegem fer difusió del que passa a dins aquests centres i creiem que anem pel bon camí. La nostra feina és fer difusió social. Ens dediquem a donar suport als interns, visitar els interns i internes dels CIE i denunciar les vulneracions dels drets humans que es duen a terme. Fem tot això conjuntament amb els col·lectius de migrants. És important que les persones internes siguin conscients que hi ha gent que els dóna suport.

Donem suport als interns, els visitem i denunciem les vulneracions dels DDHH»

- Quins han estat els escàndols més des­tacats del CIE de la Zona Franca?
Al parlar de veritables escàndols cal des­tacar el cas de l’Alik, que al gener del 2015 es trobava en una cel·la aïllament i va aparèixer mort. Nosaltres pensem que és responsabilitat de l’administració. Vam intentar judicialitzar el cas per a trobar-ne els responsables però sols hi ha hagut pe­tites investigacions sense recorregut, cosa que és bastant comú. Aquests casos no acostumen a passar la fase d’instrucció. En part s’explica perquè el fiscal en ma­tèria d’estrangeria sovint no té una funció investigadora tant com s’esperaria.

- Quin paper juga el CIE dins de la políti­ca migratòria?
El CIE és la punta de llança de les políti­ques migratòries de l’Estat, hi ha un siste­ma més cruel encara i més desconegut: les batudes racistes o bé els vols de deporta­ció exprés. Tot és un entramat que supo­sa un seguit de violències generalitzades contra la població migrant, un col·lectiu molt important de la societat.

- Què és el que coneixem com a deporta­cions exprés?
Les deportacions exprés són l’expulsió d’una persona des de comissaria en un període de 72 h, aquest fet genera un trau­ma major, si cap, que les expulsions des d’un CIE. Persones a les quals se’ls acaba la vida de sobte. No hi ha dades, es fan en total impunitat.

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos