Menu

Mordaça a la protesta social

El passat onze d’octubre el Govern aprovava una nova reforma del Codi Penal pensada per dotar a l’Estat d’eines per reprimir accions de protesta i preparar així el terreny per un possible esclat social en els propers mesos. De fet els articles reformats posen l’accent en penalitzar actuacions que fins al moment no ho eren però que estan intrínsecament vinculades a les accions de lluita social esperonades per les polítiques neoliberals aplicades a l’estat espanyol.

No és d’estranyar que els elements menys conservadors de la judicatura espanyola com “Jutges per a la Democràcia” expressin clarament que aquesta reforma transforma l’Estat Espanyol d’un “Estat social a un Estat penal”. Amb la inclusió de nous delictes en el capítol de desordres públics, atemptats i resistència a l’autoritat; això ens ha de portar a pensar que les retallades socials que s’apropen han de ser de tal magnitud que han de preparar un CP a mesura. Prenguem per exemple la inclusió en el CP d’un nou article, el 557 ter. que castiga amb pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos a “els quals, actuant en grup, envaeixin o ocupin, contra la voluntat del seu titular, el domicili d’una persona jurídica pública o privada, un despatx, oficina, establiment o local, encara que es trobi obert al públic, i causin amb això una pertorbació rellevant de la seva activitat normal”. Això és convertir en delicte les ocupacions d’oficines bancàries, dit en paraules planes, qui entri a ocupar un banc podrà acabar a presó. En el mateix sentit penalitzador ens trobem amb que el nou art.560 bis del CP sanciona a “els qui /../ interrompin el funcionament dels serveis de telecomunicació o dels mitjans de transport públic i alterin amb això de forma greu la prestació normal del servei” amb una pena de tres mesos a dos anys de presó o multa de sis a vint-i-quatre mesos. Però això no és tot, ja que el nou art. 550 defineix com a atemptat contra l’autoritat: “els que agredissin o, amb intimidació greu o violència, oposessin resistència a l’autoritat, als seus agents o funcionaris públics, o els escometessin, quan es trobin en l’exercici de les funcions dels seus càrrecs o en ocasió d’elles.”; el seu càstig “penes de pressió d’un a quatre anys i multa de tres a sis mesos si l’atemptat fora contra autoritat i de presó de sis mesos a tres anys en els altres casos”. Això suposa que qualsevol actuació en una protesta, per pacífica que sigui, pot acabar comportant la presó. Així doncs, companys, anem preparant-nos, i és que aquesta reforma està pensada pel que ens vindrà al damunt.

 

Darrera modificació elDimarts, 11 Juny 2013 11:54
Més en aquesta categoria: Algú deu tenir l’explicació »
Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos