Menu

Frau i corrupció al Prat

En els darrers anys sembla que han proliferat els escàndols de corrupció i frau fiscal en empreses i institucions. Ni els canvis legislatius ni els procediments judicials persegueixen ni castiguen prou aquestes pràctiques, que comporten una pèrdua de recursos públics i l’enriquiment d’uns pocs. El Prat ha estat escenari d’alguns dels casos d’estafa i frau que han sortit a la llum en campanyes com LuxLeaks o els Papers de Panamà. També s’han investigat pràctiques fosques i trames de corrupció al sector immobiliari i de la construcció i a la contractació de serveis públics.

A l’àrea metropolitana de Barcelona alguns dels seus motors s’han situat en espais foscos entre la legalitat i el delicte. Terrenys, empreses o la prestació de serveis municipals han estat objecte d’ocultació a la Hisenda Pública. Repassem el vincle amb el Prat de casos de corrupció i frau reportats als mitjans en casos com Els Papers de Panamà o l’Operació Púnica.
 

La nissaga de la Damm

La família Carceller ostenta una de les fortunes més grans de l’Estat espanyol, repartida bàsicament entre Damm i la petrolera Disa, forjada en l’època en què el primer empresari de la nissaga, Demetrio Carceller Segura, cofundador de La Falange, va ser ministre franquista d’indústria. En els Papers de Panamà, destapats pel Consorci internacional de periodistes d’investigació, es mostra que tant el pare com el fill de la família Carceller han estat utilitzant empreses “offshore” a través del bufet Mossack Fonseca des del 1995 a diferents illes del Pacífic. Demetrio Carceller Coll, el pare, té les empreses Siwenna Holding, Moterhorn i Vanderbilt i Demetrio Carceller Arce, el fill a càrrec de la Damm, Vance Corporation. Altres tres fills tenen una societat “offshore” cadascú.

Als Papers de Panamà apareixen empreses “offshore” situades a paradisos fiscals, de la nissaga CarcellerSi bé els Papers de Panamà no aporten cap novetat, demostren les sospites d’Anticorrupció, que els acusa d’haver teixit un entramat d’empreses, algunes de les quals a paradisos fiscals, amb la intenció d’ocultar el patrimoni a la Hisenda Pública. La Sala del Penal de l’Audiència Nacional va determinar el sobreseïment del cas acceptant la defensa de Carceller fill, que sostenia que la seva participació en el frau era marginal. El pare, d’edat avançada, es troba ens situació d’incapacitat. La Fiscalia Anticorrupció va tirar endavant l’acusació i tots dos seran jutjats, el proper 5 de setembre, per presumpta comissió de delictes contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals.

La Damm destaca pel seu protagonisme en el patrocini d’esdeveniments culturals, també al Prat. Un conveni del 2013 amb l’ajuntament explicitava que “dins de la seva política d’empresa, l’acció social constitueix una part fonamental.” En el darrer acord de col·laboració, del novembre de l’any passat, l’ajuntament del Prat acceptava així donatius de 54.000 euros anuals per a la promoció del bàsquet, de 10.000 euros per al futbol i 20.000 euros per a promoció gastronòmica, com campanyes i activitats de la Fira Avícola i la Festa de la Carxofa.
 

La Seda i els contractes falsos

L’emblemàtica fàbrica del Prat va ser objecte de saqueig per part de Rafael Español, un empresari vinculat a Convergència i Unió. Español va esquivar seure a la banqueta dels acusats perquè, en el darrer judici, va arribar a un acord amb la fiscalia què va rebaixar la petició de pena dels 27 als 2 anys de presó, condemna mínima que, en no tenir antecedents, evitarà l’ingrés a presó.

L’acusació fiscal justifica la rebaixa perquè el procés judicial s’ha dilatat en el temps –els fets van passar fa 15 anys- i perquè l’acusat, que ha reconegut el delicte, fent un dipòsit de 3,3 milions d’euros per a pagar possibles danys.

L’estafa consistia en simular falses produccions objecte de compra per empreses pròpiesL’escrit de qualificació del Ministeri públic, previ al judici, explica que Español i els seus col·laboradors van desviar més de 12 milions d’euros de La Seda a empreses controlades per ells entre 2000 i 2004. L’estafa consistia, en una primera fase, en simular una falsa producció i posteriorment, simular contractes amb les empreses filials que dirigien Español i altres membres de la cúpula. Després, La Seda procedia a la recompra del producte a un preu més elevat. Els directius van fer contractes falsos per la producció, inexistent, de 58.450 tones, i fins i tot van simular el seu transport des de la fàbrica del Prat fins a uns magatzems a Sant Boi de Llobregat, Saragossa i Suïssa. Després de la recompra fictícia, els acusats van tornar a crear contractes falsos de venda a altres companyies també controlades per ells mateixos, simulant el transport del producte a Rússia i Tunísia. A més dels delictes de simulació de contracte, s’hi sumen els d‘apropiació indeguda, administració deslleial i falsedat documental. Español està sent investigat per altres quatre causes d’operacions de descapitalització.

Després de la dimissió d’Español de la presidència de La Seda, José Luis Morlanes s’hi va posar al capdavant el 2009. En aquesta etapa, La Seda va vendre’s els terrenys industrials per a una nova requalificació cap a altres usos, entre ells oficines, que mai s’han arribat a edificar. Morlanes va cobrar més de 200.000 euros de La Seda com a assessor independent en qüestions urbanístiques relacionades amb aquestes requalificacions. L’ajuntament del Prat va acceptar que el planejament urbanístic fos realitzat per l’equip de Morlanes.
 

Les trampes fiscals d’Amazon

La multinacional de la venda per internet ha comprat uns terrenys al Prat per a instal·lar una planta logística que ha d’abastir el mercat europeu. Amazon ha utilitzat un model de fiscalitat en què les vendes a la web espanyola d’Amazon no tributaven a l’Estat espanyol per l’impost de Societats a l’Estat espanyol, sinó que es facturaven a Luxemburg, on la fiscalitat és més baixa. Amazon Spain Services registrava pèrdues de dos milions d’euros, i Amazon Spain Fullfilment, va guanyar 204.848 euros, res a veure amb la xifra total del negoci total de l’empresa. Fins al maig del 2015, l’empresa feia servir el mateix sistema a Itàlia, Alemanya, Regne Unit i França. Actualment, manté l’empresa matriu a Luxemburg.

LuxLeaks va destapar els acords fiscals secrets d’Amazon i altres empreses amb LuxemburgAquestes pràctiques van sortir a la llum en els documents de LuxLeaks, quan el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va filtrar documentació de 340 multinacionals que van tenir acords fiscals secrets, anomenats “tax rulings”, a Luxemburg. Aquests, considerats com una ajuda d’Estat, estan prohibits en la legislació comunitària. Les autoritats de la  Competència de la Unió Europea van obrir un expedient per un acord fiscal secret amb Luxemburg de l’any 2003. Aquest, és el primer acord que la Comissió Europea qualifica obertament d’il·legal.

De Nord a Sud

El sector immobiliari i de la construcció ha estat un dels àmbits on més han proliferat l’evasió d’impostos, el tràfic d’influències i prevaricació, les portes giratòries i la utilització instrumental per a protegir els privilegis. En el sector immobiliari al Prat de Llobregat, destaca la presència de Vertix en l’eixamplament de la urbanització al Prat, que va jugar un paper clau en la gestió fosca de les pèrdues immobiliàries de CatalunyaCaixa. Vertix és una empresa que va ser participada en un 50% pel holding immobiliari de CatalunyaCaixa anomenat Procam, que actualment s’ha reconvertit en una entitat en mans del fons voltor Blackstone –seu del qual es localitza al Prat-. Procam va arribar a ser de les principals promotores immobiliàries de l’Estat espanyol durant la bombolla immobiliària a costa d’un risc que la va convertir en un forat negre de pèrdues de més de 5.000 milions d’euros transferides a l’entitat bancaria que va ser rescatada pel sector públic. Vertix se situa en el punt de mira d’un possible cas de falsejament de comptes que afectava a les societats participades. Vertix, entre altres empreses, va mantenir els seu valor pràcticament intacte entre 2007 i 2012, com si l’enginyeria comptable pogués haver camuflat les pèrdues fins a l’ensorrament de la valoració de les participacions el 2012.

La Seda i altres empreses, com Vèrtix, van signar un conveni amb l’ajuntament per a accelerar el procés del Prat Nord, actualment aturat.La Seda i altres empreses, entre les quals, Vertix, van signar un conveni amb l’Ajuntament del Prat per a accelerar el procés del Prat Nord, actualment aturat. Vertix i diversos propietaris de terrenys van formar part d’una promotora privada encarregada d’urbanitzar l’anomenat Prat Nord i Prat Sud. Actualment només ha proliferat el projecte del Prat Sud, ja que el projecte d’urbanització de l’Eixample Nord està paralitzat.

Les empremtes de la corrupció

L’ Operació Púnica, que va investigar trama dels ajuntaments del Partit Popular a la Comunitat de Madrid, sorprenentment també va trepitjar el Prat. La investigació es va estendre a tots els òrgans que van licitar amb l’empresa Cofely, que suposadament va rebre els favors d’aquesta trama, entre els quals es trobaven ajuntaments de diversos partits polítics, entre ells el del Prat.

En les diligències prèvies de la Fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada del maig del 2015, en les dades d’ingressos i pagaments de Cofely recollides el 2014, hi consten unes vendes declarades a l’ajuntament del Prat de 135.008,87 euros. La dimensió d’aquestes vendes podria correspondre’s a un contracte de manteniment de calefacció d’edificis públics però també el 2014 Cofely va fer contractes d’instal·lacions climàtiques a centres edificis municipals d’uns 87 milions d’euros.

La seu de FCC del Prat va ser registrada el passat junyAltres empremtes de corrupció al Prat són el registre, per part de Guàrdia Civil, de la seu de FCC del Prat el juny passat, cercant informació sobre adjudicacions de contractes de recollida de brossa en una peça del cas Innova. I la construcció de l’estació de tren fantasma, que no s’ha arribat a utilitzar i que el Ministerio de Foment va atorgar a dit. El 2014, la Guàrdia Civil va escorcollar seus d’Adif per investigar un presumpte cas de malversació de fons públics en les obres de construcció de l’AVE a Barcelona. Van detenir i acusar directius i funcionaris i treballadors de l’empresa contractista, Isolux-Corsán, de falsejar certificacions oficials d’obra per tal d’inflar les factures amb un sobrecost il·lícit de 6 milions d’euros. Isolux-Corsan és precisament l’empresa que es va veure involucrada en les irregularitats del concurs per a construir una estació per a maniobres i evacuacions d’emergències de l’AVE al Prat.
 

Frau fiscal al Baix Llobregat

Miguel Angel Mayo, Coordinador del sindicat Gestha i membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària

El Baix Llobregat, presenta totes les característiques perquè aquests dos fenòmens, corrupció i frau fiscal, s’expressin amb tota la seva intensitat. Té un teixit empresarial molt important (el seu PIB és superior als 22.000 milions d’euros), és la tercera comarca en població a Catalunya amb una densitat de població de les més elevades, posseeix una situació privilegiada pel seu accés directe a l’aeroport i a Barcelona. No voldria estendre’m amb els nombrosos exemples de frau i corrupció (a tots ens venen al cap noms de grans empreses com Spanair, Damm, la Seda de Barcelona, i l’últim cas de corrupció relacionat amb l’Ajuntament de Viladecans) És important destacar el perquè d’aquest fenomen, quin lloc ocupen dins una comarca obrera com la nostra, els nombrosos exemples de frau i corrupció que han arribat a estar a l’ordre del dia com si es tractés de fets quotidians.

“El frau fiscal, robar a allò que és públic, és el delicte perfecte” El cicle econòmic ha anat a una velocitat diferent que el nivell de vida de la gent. Entre el 2000 i el 2007 es va crear molta riquesa, el problema és que aquesta es va repartir entre molt pocs, justament els que després no han pagat el cost de la consegüent crisi econòmica. El pitjor no és que polítics, empresaris, inversors, nous rics i inclús petits autònoms defraudessin els seus impostos i es desentenguessin totalment de les seves obligacions, el pitjor és que la seva conducta va ser permanentment justificada.

Lluny de castigar aquelles conductes de defraudadors, delinqüents o antisocials, s’amagava la justificació de conductes d’aprofitats o d’astúcia. El robatori a «el que és públic», el que ve a ser el frau a tots en general i als més desafavorits en particular (no ens oblidem que tot el que no ingressi l’estat es traduirà en retallades de béns públics), va arribar a assumir-se per què era el robatori perfecte, tots estaven sent robats a l’hora però ningú es veia robat individualment.

El resultat el veiem després de vuit anys de crisi econòmica, és una comarca amb una taxa d’atur propera al 17%, una zona amb un dels majors índex de desigualtat a Catalunya (aproximadament l’1% de la població posseeix la mateixa riquesa que el 60% més pobre), una comarca amb un frau fiscal estimat al voltant del 22% del seu PIB (deixant-se de recaptar anualment uns 1.936 milions). Desitgem que en la propera època de bonança econòmica, els actors que intervinguin realitzin millor el seu paper, i en aquest joc de drets i obligacions, tots som ciutadans actors.

 

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos