Menu

Perquè volem festejar la llengua

Al Prat fa quatre anys que es celebra el Correllengua, organitzat pel nucli local de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), seguint la iniciativa que agrupa entitats d'arreu dels Països Catalans que treballen a favor de la promoció de la llengua i cultura catalana.

Llegir més ...

Els projectes de reforma de l’Artesà plantegen l’enderroc del teatre

L’Ajuntament descarta la rehabilitació tot i ser viable segons els informes.

Cinc projectes han estat seleccionats com a finalistes per a la construcció del nou teatre del Centre Artesà, els quals es poden consultar al web obert per l’Ajuntament, havent-se exposat les maquetes al Cèntric des del 2 d’octubre fins el proper 25.

Tots parteixen de la premissa que l’edifici actual ha de ser enderrocat i cal construir un nou teatre, mantenint-se únicament de l’edifici originari la porta d’accés al teatre i havent-se de substituir tota la resta, independentment de la zona del bar reformada el passat hivern. L’Ajuntament justifica l’enderroc “a la vista de diversos estudis, que indicaven que el teatre de l'Artesà no es podria rehabilitar, sinó que l'única opció viable era construir-ne un de nou”. En idèntica línia s’han fet ressò diversos mitjans del Baix Llobregat aquest octubre, i en aquest mateix sentit s’expressava la tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme i Medi Ambient Alba Bou al Prat Ràdio. Però aquesta premissa de l’impossibilitat de rehabilitació de l’edifici i la necessitat de l’enderrocament s’ha demostrat falsa.

Fins ahir no es van fer públics a la pàgina web de l’Ajuntament aquests “diversos estudis” que teòricament “indicaven” l’enderroc com a única solució viable. Més aviat cal parlar d’un sol informe, encarregat a Manuel Arguijo y Asociados S.L amb data de desembre de 2013, i on es desmenteix aquest enderrocament irreversible, plantejant-se la possibilitat de rehabilitació de l’edifici. En l’apartat de conclusions diu literalment: “Encara que no es tracti d’un edifici en “estat de ruïna”, de l’estudi realitzat es dedueix que la totalitat dels elements estructurals demanarien d’una intervenció de reforç important en cas que es dugués a terme una rehabilitació de l’edifici”.

De fet, aquesta rehabilitació de la "totalitat dels elements estructurals" la pressuposten en 957.500€, i l’entenen bàsica en moltes parts que presenten greus deficiències, sense descartar-ne enderrocs parcials i possibles reconstruccions, però sempre en base a l’aspecte original i contemplant a cadascuna de les parts del teatre la possibilitats d'aquesta rehabilitació mantenint l'actual estructura. En canvi, el pressupost de cadascun dels cinc projectes seleccionats no s’ha fet públic ni al web ni a l'exposició, ni s’ha contemplat com un paràmetre perquè la ciutadania es decanti i opini per un o altre. Buscant al plec de clausules tècniques del concurs s'informa als licitadors que el cost d'aquest nou teatre s'estima en uns 12 milions d'euros. En les mateixes bases del concurs de licitació també apareix que cadascun dels cinc finalistes ha rebut 20.000€ de prima i que el guanyador en rebrà 10.000€ més, així com que la direcció tècnica de l'obra es farà amb un contracte aproximat d'uns 660.000€.

Justament a la mateixa hora que es publicava l’informe, l’antic regidor de CIU Felip Neri Gordi, membre del jurat que escollirà el projecte guanyador, feia una xerrada a Amics del Prat on presentava les cinc propostes escollides, i on reblava davant els assistents la tesi de la necessitat d’enderroc que aquests projectes suposen. Un fet especialment simbòlic en ser el president de la comissió de patrimoni de l'entitat, i aquesta una de les associacions que ha estat tradicionalment promotora de diverses campanyes per salvar el teatre de l’Artesà i que durant dècades ha format part de la pressió popular que ha estat determinant en l’impuls per a la reforma de l’històric edifici. 

Un procés participatiu dirigit i un jurat fet a mida

En cap cas ni a la població ni als 45 arquitectes que se’ls va presentar el projecte se’ls va donar l’opció de rehabilitar l’edifici, sinó que ja es partia de la premissa d’enderroc que explicàvem. Les cinc propostes finalistes porten el nom de:  1945LA, HISTÒRIES, OVERTURE, PRESERVAR-INNOVAR I T. El denominador comú dels diversos projectes són aquests requeriments fixats per l’Ajuntament que impossibiliten la rehabilitació i unes característiques concretes com una sala amb un aforament per a 600 persones, una sala petita per a 150, sales d’assaig, camerinos i un ampli vestíbul.

En els mateixos comentaris de la pàgina web han aparegut diverses crítiques sobre la manca de respecte per l’aspecte actual de les edificacions per part de tots els projectes, i al teòric caràcter participatiu del procés, quan l’únic que se li està demanant a la gent és que es posicioni sobre el que més li agrada des d’un sentit estètic sense anar més enllà.

El jurat haurà de decidir a finals de novembre entre aquestes cinc propostes. Està format per 16 persones, 5 d’elles membres de l’equip de govern d’ICV, i d’altres 5 tècnics del mateix Ajuntament, entre els 6 restants tenim a quatre persones relacionades amb l’àmbit arquitectònic i només dues de l’àmbit teatral. Aquesta composició ha estat valorada a la Riuada de forma molt negativa per l’historiador Jordi Ramos, preguntant-se "on queden els experts en el patrimoni cultural aliens a l’Ajuntament?" i mostrant-se decepcionat pel fet “que el jurat estigui fet a mida per validar qualsevol dels projectes".

El mateix Jordi Ramos, especialment crític amb la política patrimonial seguida per l’Ajuntament, també ho és en l’actual projecte del teatre, i afirma que «el cas de l’Artesà demostra que amb aquesta destrossa es tancarà l’espoli més gran del patrimoni cultural del Prat. Finalitzarà, perquè gairebé ja no quedarà res», declarant-se partidari d’una rehabilitació que mantingui l’aspecte actual de l’edifici el més fidelment possible.

 

Galèria fotogràfica sobre l'aspecte interior del teatre Artesà publicada per la Riuada al núm. 9 del febrer de 2012

 

 

Llegir més ...

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos