Menu

El Bacallà amb samfaina

El Bacallà amb samfaina

Estimats:

Avui vos parlaré de com feia la iaia Mercè el "bacallà amb samfaina".

Ho feia molt de pressa perquè ajudava a totes les feines que comporta una casa de pagès, per allà els anys 40 (casa de pagès enderrocada impunement els anys 50, mes ençà mes enllà, però no és hora de fer acusacions, ni política, perquè si ens hi posem seria massa fort).

 

Primer de tot, agafava la cassola de fang, (la gran, eren 8 de colla), la posava sobre el fogó de brases i tirava l'oli. Tenia el bacallà en remull de feia 5 o 6 dies; el feia a talls, el posava a una escorredora; tenia un plat amb farina, l'enfarinava tall a tall, el fregia dins la cassola i el retirava amb una espàtula. Llavors, ràpidament, pelava ceba, la feia a quadres dins la cassola i a l'acte hi tirava alls trinxats, julivert, pebrot i, si era època d'albergínia, doncs també. Tot a quadres, ben remenat i a coure. Llavors ratllava tomàquet, 5 o 6 depenent de la colla, tot a dintre, ho remenava tot ventant el foc de brases. Quan feia una estoneta, hi tirava el bacallà, deixava que anès fent xup-xup, sense ventar el foc, i quan acabava el foc és que ja estava cuit i ben cuit. A vegades, perquè no s'agafés, hi tirava un raig d'escudella. L'escudella es menjava cada dia davant de tot.

A l'acabar, tornem-hi, els nois al camp i l'àvia rentava els plats. I un dia un mosso, molt content, li va dir: "Sra. Mercè! (amb itallà) mangiare bene, cagare forte, non avere paura della morte"

Petons a tots,

Mª Carme

Darrera modificació elDilluns, 17 Juny 2013 14:16
Més en aquesta categoria: Arròs amb conill »
Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos